Lectures PIIGS 2015

Però la ciutat m´ha protegit

El títol de l’obra és una cita de la pel·lícula de Rainer Werner Fassbinder “L’any de les tretze llunes”. En ella, entre altres temes diferents, explora la vida de les persones que treballen a les oficines dels gratacels de Frankfurt, els símbols de mercat i la prosperitat alemanya. “Però la ciutat m’ha protegit” és una obra sobre Frankfurt am Main, escrita en serbocroat, i també parts escrites en l’alemany de l’immigrant. La ciutat és el personatge principal, la ciutat en el gran i tranquil riu, la ciutat amb tots els seus ciutadans, amb totes les petites ciutats dins de la gran ciutat, amb les seves comunitats i els seus immigrants, amb els seus gratacels, i bosnians en un dels seus bars, amb el símbol de l’euro, amb l’escultura de l’euro a plaça Willy Brandt Platz, amb l’estàtua de l’euro al costat de la Schauspielhaus, i al costat edificis alts, on s’estan produint diners , i on la gent està produint les condicions en què els europeus viuen avui en dia, la ciutat amb les persones que protesten contra el capitalisme, al cor mateix del capitalisme, protesten i després, per descomptat, deixen de protestar, amb el símbol de l’euro amb el què jo he estat bevent vi blanc després de les estrenes d’altres persones en la Schaspielhaus Frankfurt.

Frankfurt: Ells, que també són jo, que són en mi, que em caminen

i marxen i cremen a sobre meu, que canten en mi, ells odien tots els

meus gratacels, odien els meus dos-cents vuitanta gratacels. Però per

sobre de tot, per sobre de tot aquest vidre i acer i ciment i formigó, per

sobre de tot això odien el Banc Central Europeu.7

En canvi ella, ella, que també és jo, ella m’estima, ella m’acarona i m’amanyaga.

Ella a sobre meu, ella passa pels meus edificis, les puntes dels seus

dits em fan pessigolles i jo ric dolçament i el fluid del seu forat s’escampa

pel meu edifici i és suau i enganxós i càlid i jo torno a riure dolçament.

Durant la protesta s’han incendiat vuit cotxes de policia, però també

s’han incendiat altres dos vehicles, al centre s’han incendiat els cotxes

de policia, mentre que als barris, als meus barris bonics i plans, un LKW,

un tràiler sobre el qual hi havia escrit Miki Export-Import, i a sota en

rosa Željana i un cotxe de marca Mercedes, model W 220 classe S.

¿Per què han calat foc a cotxes que no són ni de la policia, ni són al

centre de la ciutat que són de propietat privada?, ¿per què han calat foc

a coses que no pertanyen a l’estat, coses que els pertanyen a ells, però

que tanmateix pertanyen a Frankfurt del Main?, ¿per què han calat foc

al tràiler en què hi havia escrit Export-Import Miki, que havia estat

guixat, i després amb esprai rosa hi havien escrit Željana, un tràiler

que quan el sento a sobre meu, sé que és d’en Miki, home de negocis

de Loznica?, ¿per què han calat foc a un cotxe de la marca Mercedes,

model W 220 classe S?, ¿li han calat foc perquè estaven desesperats, li

han calat foc per no calar-se foc ells, per calar-me foc a mi, li han calat

foc perquè ella m’estima a mi més que a ells?”

 

Tanja1 Autora
Tanja Šljivar

Nascuda a Banjaluka, Bòsnia i Hercegovina el 1988. Llicenciada en dramatúrgia per la Universitat d’art Dramàtic de Belgrad, Sèrbia. Entre les seves obres de teatre destaquen: Pošto je pašteta? How much is Pate?), Grebanje ili Kako se ubila moja baka (Scratching or How my grandmother killed herslef) i Mi smo oni na koje su nas roditelju upozoravali (We are the ones our parents warned us of), que s’han produït en teatres professionals de Bòsnia, Croàcia i Sèrbia. També té escrits contes, obres per a radio, guions per a curts i textos sobre teoria teatral. Ha guanyat diversos premis teatrals a Bòsnia i Sèrbia, i les seves obres s’han traduït a l’anglès, alemany, macedoni, polonès, hongarès i francès. Actualment cursa un màster en la ciència de teatre aplicat a Giessen, Alemanya.

A càrrec de la companyia

LAminimAL Teatre

Direcció
Daniela De Vecchi

Actors
Cris Codina, Esperança Crespí, Toni Figuera, Andrea Hernandez, Damià Capella, Anna Berenger, Litus Cruces, Xavier Pàmies

Músic
Athur Guidi

Coordinació tècnica
Ignasi Bosch

Agraïments
Carles Bosh, Albert Pijuan i Espai ERRE

Traducció al català de
Pau Sanchis Ferrer