Lectures PIIGS 2015

Cap por que ens deixi

El cel és una cosa molt pesada. El sustenta una estructura feta per l’home i que acaba en una cadira amb moltes potes. La gent viu sota aquesta cadira gegant, que mai s’ha de moure. El seu treball diari és aguantar les potes d’aquesta cadira. L’horari es manté religiosament. La comunitat és manté unida i viu amb l’idea que un únic error pot ser fatal per la supervivència de tots. Ajudar a algú durant el seu torn és una desviació. Ningú es pregunta sobre les condicions en que viuen. No hi ha preguntes. O gairebé no n’hi ha.

Però alguna cosa comença a canviar quan algunes persones comencen a qüestionar-se les condicions amb que viuen i sobre la possibilitat de que es pot viure d’una altra manera.

Dona: Se t’estan tancant els ulls i encara és d’hora.

Noia: No, àvia, estic bé.

Dona: Estàs molt bé, filla meva. No t’ho hauria d’haver dit, això, perdona’m.

Noia: No. Tens raó, t’has preocupat una mica perquè se m’ha ocorregut

estirar les cames. Una idea insignificant i fugaç.

Dona: Ja ha passat, volant com un ocell.

Noia: Com el vent.

Dona: Ets perfecta. Tens les cames fortes, les plantes fermes, els braços

gravats d’acer, el somriure segur.

Noia: Espero que aquest sigui el somriure correcte. Un somriure adequat.

Potser em fa una mica de mal la mandíbula (de pressa) però de

moment és perfecte.

Dona: És una mandíbula forta.

Noia: Sí?

Dona: La teva sang circula bé, les teves artèries són joves. Què més

pots esperar? Ets jove, treballadora, sincera. Ets com déu mana.

Noia: He tingut l’ocurrència d’estirar-me. Una petita entremaliadura

que podria haver arribat a ser un crim, si tu no t’hi haguessis fixat.

Com puc agrair-t’ho? Em sento alleugerada i agraïda”

 

 

Author

Maria Tranou

Nascuda a Grècia. Va estudiar Literatura anglesa a la Universitat d’Aristòtil de Tessalònica i Màster en Escriptura escènica i televisió a la Royal Central School of Speech and Drama, Universitat de Londres. Les seves obres més destacades són : Taxman and the Maidens (Teatre Neos Kosmos, Atenes, Octubre 2014-Gener 2015), New Dad (lectura dramatitzada al Battersea Arts Centre de Londres, 2010), Mammal, love (lectura dramatitzada al Factory Theatre de Londres, 2010), Rebirth (Heraclion City Walls, Creta, 2009), Cows (Theatre Neos Kosmos, Atenes, 2007), Where Liromions Grow (Premi Nacional de teatre juvenil, 2006). Té publicats dos llibres de poesia (Mandragoras Publishing House, Atenes, 2008 i 2013 i obres teatrals amb Aparsis publications. La seva obra Roof va ser seleccionada per participar en el Festival de Dramatúrgia sobre la Crisi PIIGS a Barcelona, juliol 2014 i en el Festival Tramedautore de Milà, setembre 2014.

A càrrec de la companyia

Cia. Sargantana

Direcció
Jordi Pérez i Soldevila

Ajudant de direcció
Marilou Roqueplan

Actors
Carla Vallès, Nathalia Sócrate, Manu Gómez, Carles Garcia-Llidó, Muisès Colinas i Alba Rosa