Lectures PIIGS 2015

Els últims de Filipines

Madrid, any 2018. El govern de Mariano Rajoy ha gasejat a tots els intel·lectuals de les Humanitats d’Espanya. S’ha desmantellat la Universitat pública, reduint totes les universitats públiques espanyoles en un únic campus de la Universitat Central Espanyola (UCE) situada en un gratacels de 47 pisos. El govern concedeix una única beca d’investigació en Humanitats des del 2016. Actualment, hi ha només tres becaris d’investigació, Fernando, becari d’investigació d’Història Antiga d’Espanya, el primer en ser becat i d’origen sevillà, José, becari d’Economia i de Valdepeñas i Nicolas, la nova incorporació, becari d’investigació de Filosofia i d’origen basc-valencià. Els tres becaris resideixen en el soterrani de la UCE, només poden veure l’exterior a través d’una claraboia.

Una comèdia sobre la desesperança de la investigació humanística i el menyspreu a la que està sotmesa per part de diferents gabinets que han governat Espanya.

Des del 2014 fins al 2018, l’Estat espanyol va gasejar més de cinquanta mil científics de la branca humanística. Els estudis d’humanitats es van extingir de manera definitiva a Espanya a l’any 2018. Quinze anys després, ho farien a la resta d’Europa. Uns mesos després, Mariano Rajoy va morir llegint un llibre de Søren Kierkegaard que li havia arribat encobert per les tapes de les memòries d’Aznar. Es va responsabilitzar de l’atemptat a un grup de terroristes intel·lectuals coneguts com Anarcosindicalistes Ninja. Abans de morir va signar el decret «Cid Campeador» pel qual podia ser elegit president després de la seva mort. L’any 2019 va tornar a guanyar les eleccions. José Ignacio Wert va ser nomenat ministre portaveu. Transmetia la voluntat de Mariano Rajoy a través de la ouija. La història el va recordar com l’home que va retornar el feudalisme a Espanya. Fernando de la Macarena Sáez de la Botella, Nicolás Irrikitabeitia Pessoa i Jose el de Valdepeñas van existir, tot i que els seus noms van ser uns altres. Aquesta peça honra la memòria de tots aquells valents que van decidir estudiar Humanitats a Espanya.”

Autor
Javier Sahuquillo

Nascut a València el 1982. És historiador (UVEG), dramaturg i director d’escena (RESAD). Ha realizat tallers d’escriptura amb José Sanchis Sinisterra, Paco Zarzoso, José Luis Alonso de Santos i Roberto García. Codirigeix la revista teatral Ukränia i forma part de la companyia valenciana Perros Daneses.

Debuta a Madrid amb el monòleg Pasaporte a la XIV Marató de monòlegs organitzada per la Asociación de Autores de Teatro (2012). El 2013 estrena La ronda del miedo, peça col·lectiva de Teatro Ebrio, i Sonata de los desconocidos en el I Festival Llavoreta Viva. El 2014 s’estrenen els seus textos El origen de las especies 2.0, Pasaporte i Después de Europa.

Ha publicat textos breus en diferents revistes com Ecléctica, Pliegos o Teatro Mínimo i tres obres llargues: Acequia, Editorial Acotaciones a la Caja Negra (2010), Su turno. Comedia sacra inspirada en la vida de Carlos de Foucauld, Editorial CóCó (2012) i Fedra, Fundamentos (2014). També ha realitzat dramatúrgies sobre textos poètics d’Allen Ginsberg (Sobre periódicos y narices), Walt Whitman (Hojas de hierba) i Vicent Andrés Estellés (Un entre tants).

A càrrec de la companyia

Arcàdia Companyia

Direcció
Marta Aran

Actrius
Laia Alsina, Lara Díez, Gemma Deusedas i Marta Aran

Traducció al català de
Rocío García Recuenco