Lectures PIIGS 2015

Balenes

En un futur no molt llunyà la crisi econòmica (que en comptes de relaxar-se s’ha accelerat) ha transformat a Europa en un continent d’emigrants. Els ciutadans europeus amb l’esperança de trobar una feina i un futur millor intenten arribar als països “rics”, però es veuen obligats a fer-ho de manera il·legal perquè aquests països han tancat les seves fronteres. Entre les moltes maneres d’arribar aquests altres països, una de les més comuns és el contenidor: els immigrants il·legals viatgen en contenidors, pagant 1.000 dòlars a la partida i 1.000 més en destí, sense saber exactament on els deixen.

Tou: Són mil dòlars ara i mil quan arribem. Els euros no els vull, no valen res. Els primers mil són una paga i senyal per demostrar que no voleu fotre’m. I una compensació per mi si moriu durant el viatge. Els altres mil me’ls cobro al final per demostrar que jo tampoc no us vull fotre. En realitat podria, n’hi hauria prou amb matar-vos i quedar-me tot el que teniu. Fins i tot estalviaria en el viatge però després s’escamparia la veu i ja no treballaria més. Només per això heu de confiar en mi: em feu més servei vius que morts.”

Gros: Les migracions són desplaçaments que els animals realitzen de forma regular, periòdica, al llarg de rutes ben precises i que cobreixen distàncies que poden ser molt grans, però que sempre van seguits per un retorn a les zones de partida. Són induïdes per causes vinculades a la reproducció, a la recerca d’un lloc adient per l’aparellament, per la nidificació o per la cria, o bé per dificultats de caire mediambiental que es presenten periòdicament, per exemple, l’arribada de l’estació freda a les zones temperades.”

Foto Emmanuele

Autor

Emanuele Aldrovandi.

Nascut a Reggio Emilia el 1985. Després de graduar-se en Filosofia i en Literatura, va estudiar dramatúrgia a l’escola Civica del Teatro Paolo Grassi de Milà.

Ha guanyat alguns dels millors premis de teatre d’Itàlia, com ara: el premi Riccione “Pier Vittorio Tondelli” 2013 amb Homicide House, el Premi Nacional “Luigi Pirandello” 2012 amb Felicità, el Premi Fersen amb Il generale i el Premi Hystrio amb Funziona meglio l’odio.

A Itàlia treballa amb The MaMiMò Theater Company, com a dramaturg i professor d’escriptura. Te escrites diverses obres de teatre i adaptacions, i algunes de les seves obres han estat publicades pel CUE Press.

http://www.emanuelealdrovandi.com/

A càrrec de la companyia

Nus Teatre

Direcció
Rocío Manzano

Actors
Mireia Scatti, Miguel Simó, Joan Codina i Oscar Jarque

Producció
Andrea Calsamiglia i Magalí Permanyer

Traducció al català de
Carles Fernández Giua