En ΣτεγηTeulada de María Tranou l’humor és extremament negre, i la situació i el llenguatge fugen del realisme per refugiar-se en Beckett. El lector no sap exacta- ment què passa a casa d’aquesta família grega. La història està dis- locada, igual que els personatges, que també estan dislocats per les mancances alimentàries i vitals que pateixen. Els salts en el pensament dels personatges es corresponen amb la manca d’una lògica narrativa en ús. Però així i tot, la violència i la degradació s’obren pas en l’obra de manera implacable.
AutoraMaria Tranou
Màster en Escriptura escènica i televisió a la Royal Central School of Speech and Drama, Universitat de Londres. Les seves obres més destacades són: Cows, (estrenada al Theatro tou Neou Kosmou, Atenes, 2007), Rebirth (Heraclion City Walls, Creta, 2009) New Dad (Battersea Arts Centre, Londres, 2010), Îœammal, love, (lectura dramatitzada al Factory Theatre, 2010). Premi Nacional (teatre infantil) del Ministeri de Cultura Grec de l’any 2006 per la seva obra Where Liromions Grow. Té publicats dos llibres de poesia (Mandragoras Publishing House, 2008 i 2013.)Entrevista amb l’autora … I have come to realise that every time a new content comes up with its mysteriously to me preordained form. Every time the content somehow dictates its style of preference, it is like a condition I have to follow up every single time I start working on a play. So all I can say about my style is that it always strives towards serving and highlighting the content to its best effect. Having said that, if I had to use the usual terms, I’d say realism does not cut it for me, I’d even go as far as saying that realism is not enough for a theatre that is interested in social change. It has been my impression that most times, deliberately or not, realism works as a reaffirmation of our inherently violent bourgeois existence, comforting the audience to a point that is ideologically questionable. I need to be unsettled by the theatre, not reassured that my life is better than that of the fictional characters. I’d rather feel more alive and aware than before so this essential need informs and shapes whatever I write in any medium or format. |
DirectorAntonio Morcillo
Director i dramaturg format a l’Institut del Teatre de Barcelona i en diversos seminaris impartits per Martin Crimp i Yves Lebeau, entre d’altres. Entre els seus textos destaquen Bangkok(guanyador del Premi SGAE de teatre 2013), Dow Jones (Teatre de Vallromanes, 2012), Al Hoyo (publicat per la revista ADE 2009), El Tiovivo (publicat per l’AAT i estrena al 32è Sitges Festival Teatre Internacional 2001 i al Teatre Tantarantana, 2004), Firenze (publicada per Arola editors el 2003 i lectura dramatitzada a la Sala Beckett, 2008), En experimentos con rates (guanyador del Premi SGAE de teatre 2007), Despedida II (guanyador del Premi SGAE de teatre 2001) i Los Carniceros (guanyador del Premi Marqués de Bradomín 1998), entre d’altres. Entre les seves direccions destaquen: Dow Jones (codirecció amb Beatriz Liebe, Teatre Municipal de Vallromanes 2013), Hipòlti o la mirada d’Hipòlit (Teatre Municipal de Vallromanes 2011), A dues bandes (Auditori Caixa Fòrum 2010), Aoi (Caixa Nova, Vigo 2010), entre d’altres. Actualment és director artístic de la plataforma de promoció de l’autoria dramàtica “perpetuum” (www.perpetuum.cat) i professor d’escriptura i expressió oral a la UNED. Juntament amb Rosa Moliné i Beatriz Liebe és creador del Festival PIIGS i de la seva coordinació. S’encarrega de dirigir la lectura de l’obra Teulada de l’autora grega Maria Tranou. |
Intèrprets Traductores |