Durant tota la setmana es van presentar diverses activitats (lectures dramatitzades de texts teatrals provinents dels cinc països PIIGS, un debat obert sobre el tema crisi i creació, PIIGS jove, una trobada d’autors dramàtics, presentació del llibre “PIIGS dramatúrgia sobre la crisi”, projecció de fotografies i altres treballs artístics) amb l’objectiu de crear un marc on sigui possible la trobada, reflexió i intercanvi cultural, el diàleg lliure i el mutu coneixement, en tant creadors i persones.
Per a la realització del festival, vàrem comptar amb la col·laboració de: Festival Grec-Barcelona, Nau Ivanow, Sala Beckett-Obrador Internacional de Dramatúrgia i Associació Teatral La Jarra Azul.
El projecte d’organitzar un festival de dramatúrgia sobre la crisi a Europa va néixer, com neixen molts altres projectes, al voltant d’una tassa de cafè, en aquest cas a La Clandestina, una teteria situada a Ciutat Vella, a Barcelona. Com a col·lectiu artístic, volíem respondre d’alguna manera a la situació política i social que vivíem en aquell moment, i que encara vivim. El nostre primer impuls va ser muntar una obra de teatre: Dow Jones, un monòleg escrit per un dels nostres socis en què el protagonista, un sense sostre amb amplis coneixements d’economia, reflexiona sobre la naturalesa del capitalisme i de l’ésser humà. Però aviat ens vàrem adonar que la complexitat de la situació reclamava una resposta de més envergadura. No volíem només muntar un text, volíem compartir la nostra experiència com a europeus i escoltar altres experiències europees mitjançant aquest territori comú anomenat tea- tre. No volíem només fer un espectacle sobre la crisi, volíem crear un esdeveniment molt més transversal i polifònic, més obert i inclusiu.
Mes…
I vam posar fil a l’agulla!
Per això, una vegada elaborat el primer esborrany del projecte, ens vàrem dirigir a la fàbrica de creació Nau Ivanow, a Barcelona. Ens va semblar que era l’interlocutor idoni i un agent que calia involucrar al festival, ateses la seva trajectòria, dedicada a la creació i difusió de les arts escè- niques, i la seva filosofia de treball. I així va ser. El segon pilar del projecte va ser, sense cap mena de dubte, la Sala Beckett. Ja en una primera reunió, el Toni Casares, director de la sala, es va mostrar entusiasmat amb la idea i va voler col·laborar activament amb nosal- tres. Vàrem decidir organitzar una trobada, durant el festival, entre els autors convidats a l’Obrador Internacional de Dramatúrgia 2014 i els autors PIIGS.
El pas següent, una mica més complicat, va ser dirigir-nos a les ins- titucions públiques dels països involucrats (Portugal, Itàlia, Irlanda, Grècia i Espanya) relacionades amb la cultura i el teatre. I, encara que la interlocució amb cada país va ser diferent i es va emmarcar en la problemàtica de cadascun, en tots els casos ens vàrem trobar amb un punt comú: la dificultat de trobar canals de comunicació adients i una resposta concreta a la proposta. Precisament, el fet que fossin països especialment afectats per la crisi feia que el pressupost per a projectes culturals d’aquest tipus fos gairebé nul. L’excessiva burocràcia tampoc ens va ajudar a coordinar-nos adequadament. Finalment, vàrem trobar una manera de treballar junts basada en la col·laboració i no pas en l’aportació econòmica.
Un cop el jurat del festival format per Toni Casares, Marilia Samper, Beatriz Liebe, Jordi Alzina i David Marin ens va comunicar el seu veredicte el gener de 2014, es va obrir un període d’interlocució amb els autors, molt fructífer, per concretar les seves propostes. A partir de llavors, ha estat una agradable sorpresa veure com els autors s’involucraven entusiasmats en el festival. La il·lusió que han mostrat per tot el pro- cés i la seva sintonia amb totes les nostres propostes, ens ha transmès una sensació d’equip molt gratificant i motivadora. Per a nosaltres ha estat molt important sentir que responíem a les expectatives d’aquests creadors i que tots anàvem dins el mateix vaixell.
Simultàniament, vam començar a concretar els possibles traductors de les obres, a través d’institucions (l’Istituto Italiano di Cultura di Bar- cellona i l’Instituto Camões) o a través de contactes personals com la Marta Roigé, la Marta Torras i la Rocío García Recuenco, la generositat i implicació de les quals no es pot descriure en aquesta petita introduc- ció. A elles, i a moltíssimes persones més, des de la María Jatziemanuíl (a Grècia) fins al mateix Davide Carnevali, passant pels fotògrafs Jordi Boixareu i Juan Zapata, l’Oscar García de La Jarra Azul, el Jordi Alzina i un llarg etcètera, els donem les gràcies, perquè sense ells i elles aquest festival no hagués anat més enllà de simple elucubració.
De la mateixa manera, estem molt agraïts a Ramon Simó, perquè a banda d’escoltar amb interès i atenció les nostres peticions (que n’eren moltes!), va fer tot el possible per solucionar-les. I estem en deute amb la Clara Matas, per haver-nos ajudat a canalitzar la nostra participació al Festival Grec 2104.
Finalment, s’acostava el moment de concretar l’edició de les obres. Després d’algunes reunions amb diferents col·lectius interessats, vam decidir encarregar-ho a Rosa Lladó, amiga i dissenyadora gràfica. A finals de maig, ens va fer una proposta definitiva d’edició que, tant als autors com a nosaltres mateixos, ens va semblar fantàstica. Esperem que us agradi.
L’experiència, amb tot, ens ha ensenyat el valor de prendre la iniciativa, i a reconèixer que les mateixes dificultats que ja ens imaginàvem abans de començar (i moltes més!) poden ser fàcilment solucionades amb unes bones dosis de treball i il·lusió. Mai abans havíem organitzat un festival i, sens dubte, hem comès molts errors. Però haver motivat la creació de cinc obres originals i haver-ne conegut personalment els autors, donar- les a conèixer al públic català, veure-les publicades en edició bilingüe en un únic volum i dramatitzar-les per primera vegada en una sala, ens fa sentir una mica, tant sols una mica, orgullosos d’haver iniciat aquest viatge ara fa un any. Gràcies a tots i a totes per haver-ho fet possible.
Antonio Morcillo López Beatriz Liebe Masferrer Rosa Moliné Boixareu
El festival a estat possible gràcies a la col·laboració i suport de:
Ja pots comprar el llibre del festival PIIGS 2014. Un recull de les 5 obres seleccionades en la primera edició del festival, en la seva llengua original i la seva traducció al català. |