|
Lectures PIIGS 2015 En un futur no molt llunyà la crisi econòmica (que en comptes de relaxar-se s’ha accelerat) ha transformat a Europa en un continent d’emigrants. Els ciutadans europeus amb l’esperança de trobar una feina i un futur millor intenten arribar als països “rics”, però es veuen obligats a fer-ho de manera il·legal perquè aquests països han tancat les seves fronteres. Entre les moltes maneres d’arribar aquests altres països, una de les més comuns és el contenidor: els immigrants il·legals viatgen en contenidors, pagant 1.000 dòlars a la partida i 1.000 més en destí, sense saber exactament on els deixen.
 |
Autor
Emanuele Aldrovandi.
Nascut a Reggio Emilia el 1985. Després de graduar-se en Filosofia i en Literatura, va estudiar dramatúrgia a l’escola Civica del Teatro Paolo Grassi de Milà.
Ha guanyat alguns dels millors premis de teatre d’Itàlia, com ara: el premi Riccione “Pier Vittorio Tondelli” 2013 amb Homicide House, el Premi Nacional “Luigi Pirandello” 2012 amb Felicità, el Premi Fersen amb Il generale i el Premi Hystrio amb Funziona meglio l’odio.
A Itàlia treballa amb The MaMiMò Theater Company, com a dramaturg i professor d’escriptura. Te escrites diverses obres de teatre i adaptacions, i algunes de les seves obres han estat publicades pel CUE Press.
http://www.emanuelealdrovandi.com/
|
 |
A càrrec de la companyiaNus Teatre
Direcció
Rocío Manzano
Intèrprets
Mireia Scatti, Miguel Simó, Joan Codina i Oscar Jarque
Producció
Andrea Calsamiglia i Magalí Permanyer
Traducció al català de
Carles Fernández Giua |
Lectures PIIGS 2015 El títol de l’obra és una cita de la pel·lícula de Rainer Werner Fassbinder “L’any de les tretze llunes”. En ella, entre altres temes diferents, explora la vida de les persones que treballen a les oficines dels gratacels de Frankfurt, els símbols de mercat i la prosperitat alemanya. “Però la ciutat m’ha protegit” és una obra sobre Frankfurt am Main, escrita en serbocroat, i també parts escrites en l’alemany de l’immigrant. La ciutat és el personatge principal, la ciutat en el gran i tranquil riu, la ciutat amb tots els seus ciutadans, amb totes les petites ciutats dins de la gran ciutat, amb les seves comunitats i els seus immigrants, amb els seus gratacels, i bosnians en un dels seus bars, amb el símbol de l’euro, amb l’escultura de l’euro a plaça Willy Brandt Platz, amb l’estàtua de l’euro al costat de la Schauspielhaus, i al costat edificis alts, on s’estan produint diners , i on la gent està produint les condicions en què els europeus viuen avui en dia, la ciutat amb les persones que protesten contra el capitalisme, al cor mateix del capitalisme, protesten i després, per descomptat, deixen de protestar, amb el símbol de l’euro amb el què jo he estat bevent vi blanc després de les estrenes d’altres persones en la Schaspielhaus Frankfurt.
 |
Autora
Tanja Šljivar
Nascuda a Banjaluka, Bòsnia i Hercegovina el 1988. Llicenciada en dramatúrgia per la Universitat d’art Dramàtic de Belgrad, Sèrbia. Entre les seves obres de teatre destaquen: Pošto je pašteta? How much is Pate?), Grebanje ili Kako se ubila moja baka (Scratching or How my grandmother killed herslef) i Mi smo oni na koje su nas roditelju upozoravali (We are the ones our parents warned us of), que s’han produït en teatres professionals de Bòsnia, Croàcia i Sèrbia. També té escrits contes, obres per a radio, guions per a curts i textos sobre teoria teatral. Ha guanyat diversos premis teatrals a Bòsnia i Sèrbia, i les seves obres s’han traduït a l’anglès, alemany, macedoni, polonès, hongarès i francès. Actualment cursa un màster en la ciència de teatre aplicat a Giessen, Alemanya.
|
 |
A càrrec de la companyiaLAminimAL Teatre
Direcció
Daniela De Vecchi
Intèrprets
Cris Codina, Esperança Crespí, Toni Figuera, Andrea Hernandez, Damià Capella, Anna Berenger, Litus Cruces, Xavier Pàmies
Músic
Athur Guidi
Coordinació tècnica
Ignasi Bosch
Agraïments
Carles Bosh, Albert Pijuan i Espai ERRE
Traducció al català de
Pau Sanchis Ferrer |
Lectures PIIGS 2015 Madrid, any 2018. El govern de Mariano Rajoy ha gasejat a tots els intel·lectuals de les Humanitats d’Espanya. S’ha desmantellat la Universitat pública, reduint totes les universitats públiques espanyoles en un únic campus de la Universitat Central Espanyola (UCE) situada en un gratacels de 47 pisos. El govern concedeix una única beca d’investigació en Humanitats des del 2016. Actualment, hi ha només tres becaris d’investigació, Fernando, becari d’investigació d’Història Antiga d’Espanya, el primer en ser becat i d’origen sevillà, José, becari d’Economia i de Valdepeñas i Nicolas, la nova incorporació, becari d’investigació de Filosofia i d’origen basc-valencià. Els tres becaris resideixen en el soterrani de la UCE, només poden veure l’exterior a través d’una claraboia.
Una comèdia sobre la desesperança de la investigació humanística i el menyspreu a la que està sotmesa per part de diferents gabinets que han governat Espanya.
 |
Autor
Javier Sahuquillo
Nascut a València el 1982. És historiador (UVEG), dramaturg i director d’escena (RESAD). Ha realizat tallers d’escriptura amb José Sanchis Sinisterra, Paco Zarzoso, José Luis Alonso de Santos i Roberto García. Codirigeix la revista teatral Ukränia i forma part de la companyia valenciana Perros Daneses.
Debuta a Madrid amb el monòleg Pasaporte a la XIV Marató de monòlegs organitzada per la Asociación de Autores de Teatro (2012). El 2013 estrena La ronda del miedo, peça col·lectiva de Teatro Ebrio, i Sonata de los desconocidos en el I Festival Llavoreta Viva. El 2014 s’estrenen els seus textos El origen de las especies 2.0, Pasaporte i Después de Europa.
Ha publicat textos breus en diferents revistes com Ecléctica, Pliegos o Teatro Mínimo i tres obres llargues: Acequia, Editorial Acotaciones a la Caja Negra (2010), Su turno. Comedia sacra inspirada en la vida de Carlos de Foucauld, Editorial CóCó (2012) i Fedra, Fundamentos (2014). També ha realitzat dramatúrgies sobre textos poètics d’Allen Ginsberg (Sobre periódicos y narices), Walt Whitman (Hojas de hierba) i Vicent Andrés Estellés (Un entre tants).
|
 |
A càrrec de la companyiaArcàdia Companyia
Direcció
Marta Aran
Actrius
Laia Alsina, Lara Díez, Gemma Deusedas i Marta Aran
Traducció al català de
Rocío García Recuenco |
Lectures PIIGS 2015 El cel és una cosa molt pesada. El sustenta una estructura feta per l’home i que acaba en una cadira amb moltes potes. La gent viu sota aquesta cadira gegant, que mai s’ha de moure. El seu treball diari és aguantar les potes d’aquesta cadira. L’horari es manté religiosament. La comunitat és manté unida i viu amb l’idea que un únic error pot ser fatal per la supervivència de tots. Ajudar a algú durant el seu torn és una desviació. Ningú es pregunta sobre les condicions en que viuen. No hi ha preguntes. O gairebé no n’hi ha.
Però alguna cosa comença a canviar quan algunes persones comencen a qüestionar-se les condicions amb que viuen i sobre la possibilitat de que es pot viure d’una altra manera.
 |
AutoraMaria Tranou
Nascuda a Grècia. Va estudiar Literatura anglesa a la Universitat d’Aristòtil de Tessalònica i Màster en Escriptura escènica i televisió a la Royal Central School of Speech and Drama, Universitat de Londres. Les seves obres més destacades són : Taxman and the Maidens (Teatre Neos Kosmos, Atenes, Octubre 2014-Gener 2015), New Dad (lectura dramatitzada al Battersea Arts Centre de Londres, 2010), Mammal, love (lectura dramatitzada al Factory Theatre de Londres, 2010), Rebirth (Heraclion City Walls, Creta, 2009), Cows (Theatre Neos Kosmos, Atenes, 2007), Where Liromions Grow (Premi Nacional de teatre juvenil, 2006). Té publicats dos llibres de poesia (Mandragoras Publishing House, Atenes, 2008 i 2013 i obres teatrals amb Aparsis publications. La seva obra Roof va ser seleccionada per participar en el Festival de Dramatúrgia sobre la Crisi PIIGS a Barcelona, juliol 2014 i en el Festival Tramedautore de Milà, setembre 2014. |
 |
A càrrec de la companyiaCia. Sargantana
Direcció
Jordi Pérez i Soldevila
Ajudant de direcció
Marilou Roqueplan
Intèrprets
Carla Vallès, Nathalia Sócrate, Manu Gómez, Carles Garcia-Llidó, Muisès Colinas i Alba Rosa |
|
